8è Festival d'Arts Contemporànies i Pensament 'Clàssics'

TOT ÉS MENTIDA El desig ho va originar tot. Vam obrir les portes d'un territori antic i sempre nou i, al fons, vam trobar-hi una pregunta que no havíem gosat formular: fins on som capaços d'arribar per allò que desitgem? Seriem capaços de mentir? La mentida no és una aberració del present. No és una invenció dels algoritmes ni una malaltia dels nostres temps. La mentida va néixer amb la paraula, és tan antiga com el foc, tan necessària com el mite. Sense mentida no hi hauria Odissea. Sense fingiment no hi hauria Medea. Sense engany, cap tragèdia, cap comèdia, cap amor que valgui la pena explicar. I, per això, quan anem al teatre, al cinema o quan ens expliquen una història a la vora del foc, ens la mirem, la mentida, ens la creiem. I ho fem perquè volem, perquè sabem que en l'art la complicitat de l'espectador és imprescindible. La mentida és un pacte, i l'art és el lloc on públic i artista se saben mentits i tanmateix hi tornen. Enguany no venim a denunciar la mentida. Venim a exhibir-la —amb curiositat i amb humilitat—: a mirar-la dues vegades, a obrir-la en canal, a interpretar-ne el sentit amagat, a jutjar-ne les proves i a treure'n les nostres pròpies conclusions. A deixar de banda, per un moment, allò que volem creure. A distingir qui fabrica la mentida, com circula i —sobretot— a qui interessa. A fer el pas del recel a la lucidesa. A exercir la desconfiança crítica. Benvinguts al territori de la mentida. On no hi ha res que sigui cert. On el més important és quina mirada posem sobre el món. Podeu consultar la programació al web www.festivalclassics.cat