Exposicions "París anys 60. Per a què serveixen les imatges?", "S 37. De l’empremta a l’abstracció" i "Grans obres, petits formats"

SALA 1. "París anys 60. Per a què serveixen les imatges?" Han de ser un instant d’un relat més ample, com afirmaven els artistes de la Figuració Narrativa? O són un objecte en si mateix sense cap relació amb qualsevol altre? En els anys 60, un context històric de canvi social i polític en el que tot era posat en qüestió, les imatges no van escapar al debat. L’exposició no oposa estils. Mostra un camp de forces, un moment compartit en què tota la pintura, figurativa o no, és posada en qüestió. SALA 2. S 37. "De l’empremta a l’abstracció" El 1981, en l’exposició que el Centre Pompidou li va dedicar a Peter Stämpfli, va estendre al llarg d’una paret una estructura negra que evoca l’empremta del neumàtic inspirat en la geometria geomètrica del relleu d’un neumàtic de cotxe. Enguany, 45 anys més tard, Stämpfli recrea l’obra. SALA 3. "Grans obres, petits formats" Obres de Pierrette BLOCH, Mark BRUSSE, Pol BURY, Tom CARR, Philippe CAZAL, Robert COMBAS, Gérard DESCHAMPS, Richard DI ROSA, François DUFRÊNE, ERRÓ, Christian JACCARD, Peter KNAPP, Bernard MONINOT, Jacques MONORY, Peter STÄMPFLI, TAKIS, Pierre TILMAN, Jacques VILLEGLÉ. 19 obres de petit format acosten al visitant a la varietat de procediments de l’art fet a París entre 1960, un collage d’Erró, i el 2011, una pintura magnètica de Takis. Podeu consultar més informació de les exposicions "Paris anys 60. Per a què serveixen les imatges?", "S 37. De l’empremta a l’abstracció" i "Grans obres, petits formats" al web dels Museus de Sitges.